Presentació de Veritat o mentida

Presentació de Veritat o mentida

Quant escric em deixo portar per la rauxa del moment. El que comença essent una historia o anècdota personal, acaba com un conte per a criatures, i el que pretén  recollir la opinió que em mereix una determinada noticia, acaba essent una crítica ferotge al sistema, als polítics, als periodistes, i fins i tot al venedor del quiosc on la he vist  a la portada de un diari. Be, jo que no visc d’aixó, m’ho puc permetre.

Per altre part, jo soc el meu pitjor crític. El setanta per cent del que escric s’arxiva directament a la paperera, i del que queda, un cop tret tot lo censurable, indigne, o perillós, queda prop d’un deu per cent.

En aquest BLOG publicaré alguns dels escrits que s’han salvat, baix dos titulars diferents.

Les històries o contes familiars, personals, ideals, reals o inventats, per mi o propers, sortiran a la llum sota el titular de  “Veritat o mentida”, i cadascú queda en llibertat de creure-se’ls, o no.

Els escrits de repulsa, crìtica, rèplica, mofa, befa, o escarni, sortiran sota el titular de “Opinió”, la meva, es clar.

Aviso de bon començament, que ningú està obligat a llegir aquestes parides, però que si algú ho fa, serà baix la seva responsabilitat, i per tant no acceptaré protestes, i de crítiques, només les bones, si es que n’hi ha alguna.

Presentació de Opinió

Presentació de Opinió

Com ja he dit en un altre lloc, els escrits de repulsa, crítica, rèplica, mofa, befa, o escarni, sortiran en el meu BLOG sota el titular de “Opinió”, la meva, es clar.

He tingut cura de no ofendre o insultar a ningú, especialment els qui pensin de forma diferent a la meva, en canvi no me’n he estat de escriure el que penso, per molt políticament incorrecte que li pugui semblar a qui ho llegeixi, i precisament per que aquesta frase es una de les dianes contra les que jo disparo. Lo políticament correcte es dir el que es pensa, no el que convé per quedar be. Malament va aquest país si els  politics sols han de dir el que queda be, quant el que es necessita es justament la denuncia de tot el que va malament, que fa pudor, que està podrit.

El politics son els administradors de la nostre societat, i per axó s’han de anticipar a veure els errors del sistema, abans que ens en adonem els ciutadans corrents, per arreglar-los. Per desgràcia ens estem acostumant a veure que els politics el que fan es córrer a tapar (que no arreglar) el que denuncien els administrats, que es molt diferent.

No soc afeccionat a protestar, però en canvi sempre he estat molt crític, i he exercit, i axó m’ha costat molts calbots. Ara, aprofitant el BLOG, tinc la oportunitat de ser-ho, gratis, davant de tot el mon (si no ho llegeix ningú no es culpa meva), sense que per axó em pugui caure cap calbot, i no me’n puc estar.

Quedi clar que aquestes opinions son les meves, que no represento cap partit, associació,  ni grup, i que no pretenc convèncer ningú, ni tenir mes raó que els altres. Simplement n’estic fins els pebrots, i escriure es una manera de desfogar-me.

Presentació de les representacions gràfiques

Presentació de les representacions gràfiques

La representació gràfica de funcions matemàtiques (polinòmiques, algebraiques,  trigonomètriques, exponencials,..) sempre m’ha semblat una font d’inspiració irresistible, per el dibuix lineal (que no vol dir de línees rectes).  

Sovint aniré entrant a aquest Blog algunes d’aquestes representacions, que em fan pensar inevitablement en les parets corbes de la casa Milà (La Pedrera), la façana amb ceràmica vidriada de Casa Batlló, o les baranes de trencadís del mirador del Parc Güell, o el disseny de sostres de Gaudí.

No puc evitar pensar que si l’avi Ribó visqués i la seva fàbrica, on es varen fer algunes de les ceràmiques utilitzades als immobles esmentats, no se’n hagués anat al cel, aquestos dibuixos podrien servir-li com ho varen fer els que li preparava el seu germà Julio, només que ell ho feia a ma, i jo he de menester alguna maquineta.

Acompanyo cada disseny amb la formulació matemàtica que la genera.