El dilema del empleat

El dilema del empleat


Els estudiosos de Von Neumann han pogut creure, amb aquest títol, que es tracta d’una nova versió del Dilema del Presoner. Les meves disculpes. El que plantejo aquí no es resol amb l’ajut de la Teoria de Jocs, sinó que es un dilema cent per cent  ètic.

La empresa A lloga per un preu determinat les capacitats professionals del Sr. B. El Sr. B viu i manté el millor possible la seva família amb el sou que rep de A.

El Sr. B te dos compromisos, un amb la família que ha creat, davant de la qual té la obligació moral de progressar professional i econòmicament per poder oferir-los el millor futur possible. L’altre amb l’empresa que el paga, davant la qual està obligat a donar professionalment el millor de si mateix.

En un moment determinat el Sr. B rep del seu superior immediat una ordre equivocada. B sap, pels seus coneixements professional, que si compleix l’encàrrec rebut, el resultat serà perjudicial per A. També sap que no es un error fortuït, que no te l’opció de discutir l’ordre, i que de no complir-la les conseqüències seran negatives per a les expectatives de la seva carrera professional a A.

Els dos compromisos ètics de B son clars. L’objectiu de B quant treballa no es altre que pujar la família. No treballa per amor a l’art, ni per a major glòria de la empresa, i no té un altre treball esperant, per canviar quant ell vulgui. Té que fer el possible per mantenir i millorar les prestacions econòmiques que rep. Perjudicar, sabent-ho, el seu propi futur professional atemptaria contra el compromís ètic contret amb la família.

Però B es un professional i sap perfectament que el seu salari no es només la contrapartida a unes hores de treball, sinó també al us correcte dels seus coneixements i capacitats en favor de A. Complir les ordres rebudes seria perjudicial per a  A, i per tant contrari al compromís ètic contret amb A.

Es mes subtil que el dilema del soldat, disparar o no disparar. Per que el soldat sap que en una guerra, o mates o et maten, o t’afusellen per deserció, i la defensa de la pròpia vida es un dret prioritari, i haurà de disparar encara que cregui que la guerra es injusta, o que està en el bàndol equivocat. No té elecció.

Pro en el cas de un empleat, la seva acceptació es un acte voluntari. Té alternatives. El Jefe representa i personalitza a l’empresa contractant, pro no ho es, i pot tenir interessos contraris a l’empresa, legítims o bastards.

Com ha de comportar-se B davant l’ordre rebuda?  El dilema està servit.