El polític professional

El polític professional


Entenem per polític professional a aquell que com a conseqüència de la seva activitat política percep un sou de la administració pública, sigui local, regional, autonòmica, nacional o internacional, deixant a part al polític que viu del partit que, tret de honorables excepcions, es pot qualificar millor com a funcionari o empleat.

Son la xarxa comercial del partit, els que vènen, els que donen la cara a les eleccions, i per tant els que aconsegueixen els vots.

Aquestes persones actualitzen el seu “caché” cada quatre anys. Cada quatre anys han de sortir al carrer a vendre un missatge guanyador, una imatge de il·lusió i capacitat. Han de convèncer a la parròquia, i a ser possible augmentar-la. S’examinen el dia de les eleccions, i si treuen bona nota, s’asseguren el sou per quatre anys mes.

El cantant, el torero,... repeteixen el millor repertori davant el seu públic. Saben el que tenen que fer o dir per entusiasmar als seguidors, no improvisen. L’esportista d’elit entrena cuidadosament cada moviment, i ha d’executar les rutines a la perfecció per ser competitiu. El professional lliberal ha dedicat els millors anys de la seva vida a estudiar i perfeccionar coneixements, abans no comença a exercir.

L’èxit s’ha de treballar molt durament, molt professionalment, no s’improvisa, i la política no es la excepció. S’han de guanyar les eleccions per poder exercir de polític professional, i axó obliga als aspirants a preparar-se cuidadosament.

Un discurs, per correcte que sembli, no serveix si no aconsegueix vots. En el programa s’han d’incloure missatges electoralistes, tot i sabent que no sobreviuran a les eleccions. S’ha d’incorporar el marketing, els assessors d’imatge, les enquestes d’opinió. Amb tot axó el polític professional sap pescar vots per després exercir la seva professió. Gràcies a ells. El polític professional s’ha de perpetuar a l’escó per  poder seguir exercint, es a dir cobrant a fi de mes.

El polític professional després de guanyar unes eleccions sap que té quatre anys per preparar les properes, i es dedica a axó.

Ingènuament, quant era jove, jo creia que en una campanya electoral els candidats devien explicar els programes, de forma que després de ser elegits tenien quatre anys per complir-los. Fins i tot tenia la seva lògica, i semblava bonic, dons si guanyava el programa que semblava mes atractiu per la societat, quatre anys es temps suficient per poder veure al menys alguns avenços en la línea proposta. Pro es clar, si el guanyador ja té aquets quatre anys de sou assegurat sembla lògic que, essent un professional, els dediqui a preparar amb tota cura, la pròxima campanya electoral, assegurant en lo possible un nou èxit.

Si es un bon professional s’ho deu a si mateix, al partit, als seguidors. I si es un bon professional segurament ho aconseguirà, i l’elector que es foti, es clar.