El nacionalisme i la ceba

  

El nacionalisme i la ceba


El sentiment de pertinença a quelcom es un mes dels sentiments que els humans, i moltes altres especies d’animals, tenim.

En major o menor grau tots tenim la sensació de pertànyer a alguna comunitat, i aquest sentiment, que es molt fort respecta al nucli familiar, va perdent intensitat a mesura que augmenta l’àmbit de la comunitat.

La falta de identificació de les arrels o llaços de pertinència, son una causa freqüent de trastorns de la personalitat, que arriben a ser molt greus.

A la nostre societat el nucli o unitat bàsica es la família. En primer lloc i abans que res SOM, en tan que som fills dels nostres pares, i formem part d’un nucli familiar determinat. A partir d’aquí, i com si d’una ceba es tractés, es van sobreposant diverses capes, d’àmbits progressivament creixents.

Vivim entre una comunitat de veïns, formen part de l’alumnat d’un col·legi, som socis d’un club, som part d’una promoció de estudiants de la Universitat, de treballadors d’una empresa, de veïns d’un poble...Tot axó son capes que se sobreposen.

Ser de Gràcia, o de Sants, es abans i per descomptat mes proper que ser de Barcelona, com ser de Sant Cugat es previ a ser vallesà.

Formem part d’una ciutat, d’una comarca, d’una província, d’una comunitat autònoma, de Espanya, de la Unió Europea, de la ONU, de.....

Aquestos àmbits son concèntrics, i a mesura que creix la seva grandària,  disminueix  proporcionalment la intensitat dels sentiment que generen, com les ones que forma a la superfície d’un estany, la pedra que hi tirem.

Un no es andalús per que ho vulgui, sinó per que ha nascut a Córdoba, i ho sent, i es espanyol per que es andalús, i es europeu per que es espanyol, etc. No pot faltar cap esglaó, com no li pot faltar cap capa a la ceba. No hi ha cebes amb només capes parelles, o senars.

El sentiment nacionalista, que es un sentiment de pertinència, porta a exagerar el valor de una determinada capa. Pot ésser innecessari, i moltes vegades exagerat, pro només es negatiu quant per realçar el valor d’una capa de la ceba, nega la realitat d’altres capes.

Moltes vegades es confon sentiment nacionalista amb actitud imperialista. No tenen  res a veure. La actitud imperialista es aquella que pretén eliminar determinada capa o capes de la ceba. Imperialista es el que nega la identitat de Gracia, o Sants, en favor de una gran Barcelona uniforme. Seria imperialista la Unión Europea si precises la uniformitat dels diferents pobles que la formen, destruint les seves senyes d’identitat.

Existeix, i te sentit, el nacionalisme català, gallec, andalús,.. com ho te, a una altre escala, el localisme a nivell municipal o comarcal. Cap d’ells es excloent. No es sà, en canvi, el nacionalisme espanyol anti-regionaliste, tal com l’entenen alguns, per que es excloent.

Nacionalisme espanyol, ben entès, seria aquell que afavorís el valor dels atributs propis envers Europa, es a dir, front a la capa següent de la ceba, pro mai a costa de negar o destruir les capes anteriors.

Ser català, espanyol, europeu, es una seqüència lògica y correcta. Ens agradarà mes o menys, pro es tan cert que tots els catalans som espanyols, europeus, etc., com que per ser espanyol primer s’ha de ser català, o extremeny, o mallorquí, etc., ser d’un poble o d’una ciutat, i haver nascut de mare. Tan estúpid es el basc que renega de la seva espanyolitat, com obtús l’espanyol que ho fa del seu provincianisme. El nacionalisme excloent es absurd, tan a nivell de comunitat autònoma com a nivell d’estat, per que es imperialista. Entre el imperialisme català i el espanyol no hi ha cap diferencia, tots dos cauen al mateix error, al negar una capa de la ceba.

Ens agradi o no, les coses som com son. Una altre cosa molt diferent es plantejar-nos, si axó es el que nosaltres hauríem escollit, o si tenim dret a canviar-ho.