Idioma a la carta

Idioma a la carta


El meu no es l’únic cas. A Catalunya hi ha moltíssimes parelles mixtes, lingüísticament parlant, i resulta curiós veure com s’ha resolt en cada cas el problema de la comunicació.

N’hi ha per a tots els gustos, jo tinc una germana, professora de català i casada amb un català de pro, que quant parla amb el seu marit per telèfon ho fa en castellà. He vist famílies en que els pares es parlen entre ells en castellà, i amb els fills en català, i  també conec el cas contrari. Inclús conec una família nombrosa en la que quant la conversa es en grup reduït utilitzen el català, i si hi son tots el castellà.

I la cosa es complica encara mes quant si afegeixen els avis, els amics, etc. La meva família, com tantes altres, es en aquest aspecte un veritable mostrari, pro sempre ho hem vist com una cosa natural, i mai ha suposat un problema per ningú.

Aquest preàmbul es per explicar que el us indistint del català o el castellà, aquí, no es cap problema quant tots entenen els dos idiomes.

El idioma natural de Catalunya, el propi, es el català, pro a mes a mes tenim un altre idioma oficial, pel fet de que Catalunya forma part d’Espanya, que es el castellà, mal dit espanyol, ja que espanyols son tots els idiomes d’Espanya.

Dons bé, al que vaig, essent els dos idiomes oficials, i habituals, no te per que haver cap problema per que cadascú parli com vulgui. Pro per que axó sigui possible es condició necessària que tots dos idiomes siguin coneguts per tothom. Al dret de cada ciutadà de Catalunya d’expressar-se en català o castellà, li correspon el deure de tots els demés ciutadans de conèixer el dos idiomes.

Jo no puc exercir el meu dret a parlar català, o castellà, si davant tinc una persona  que no l’entén, per que encara que ningú m’ho impedirà, no aconseguiré comunicar-me.

En reunions de treball, o de família, es freqüent que intervinguin persones de parla exclusivament castellana, o anglesa, o alemanya,.. y naturalment fem caps i mànegues per entendre i fer-nos entendre. Es normal i ningú es molesta ni s’ofèn per axó. Pro si en un cas semblant el castellà-parlant es una persona nascuda a Catalunya, que viu i treballa entre nosaltres, que paga els seus impostos i frueix dels seus drets com a ciutadà de Catalunya, a mi al menys, em dol que aquesta persona, per no complir amb el seu deure de conèixer el català, m’impedeixi exercir del meu dret de usar-lo.

No es una qüestió de educació, ni de coneixements, es una qüestió de drets i deures, reconeguts per la llei, que tots hem de respectar.

I si en el ambient familiars, o entre amics, em pot doldre, quant es produeix amb un funcionari públic em molesta i m’irrita profundament. Puc entendre perfectament que un agent de la policia, un funcionari de la Seguretat Social, o un administratiu d’un jutjat contesti en castellà una pregunta feta en català, simplement per que prefereixi fer-ho així, està en el seu dret i jo ho respecto, pro no puc acceptar que em faci repetir la pregunta tres cops amb l’excusa de que no m’entén. No puc acceptar que sigui justament un assalariat de la administració pública, la que paguem entre tots, la que ha de vetllar pels nostres drets, qui m’impedeixi expressar-me en el meu propi idioma, exercint el meu dret, en el meu propi país.

Si de veritat no entén el català, i es exactament el mateix si no entén el castellà, aquesta persona està incapacitada per exercir com a funcionari públic a Catalunya. En el camp de l’empresa privada es exactament el mateix, pro amb la diferencia de que sempre em queda la possibilitat de canviar de proveïdor, de tenda, d’interlocutor. Ben ruc serà aquell comerciant que no s’esforci a atendre lo millor possible als seus clients, idioma inclòs. Pro amb la administració pública no puc, no puc i no vull.

Certament s’han de donar els terminis necessaris, i tota classe de facilitats per aprendre, i no ens hem de escandalitzar per que el nostre interlocutor destrossi el  idioma, ja l'aprendrà, pro hem de ser exigents en la salvaguarda dels nostres drets.

El Govern de Catalunya té la obligació de vetllar per que tots els ciutadans complexin amb els seus deures, i puguin gaudir dels seus drets, i mal podrem exercir el de parlar en català o castellà si al davant tenim persones que no ens entenen. I he escrit català o castellà, i no sols català o sols castellà. I tan de bo i pogués afegir l'anglès.